Xerrada de la Rosa M Tarín. L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?
Va ser molt curiós anar a una xerrada per la sostenibilitat a EI, passant per la “marranada” que havia deixat tota la UAB plena de gots, ampolles, menjar... després de la festa celebrada al campus. ¿Com volem educar als més petits si nosaltres, està més que demostrat que no ho estem?. Per sort no tots som iguals, però veient el panorama, realment em va semblar patètic. Em van sorgir milers de preguntes al passar per la zona on havien fet la festa i més anant particularment a que ens diguin com hem d’educar....
Com actuem les persones? Quina quantitat de brutícia som capaços de generar i a més de deixar a qualsevol lloc sense tenir cura de res? Aquesta és la nostra manera de divertir-nos? Quin ciutadà volem educar? Podem fer-ho sense donar exemple? No ens fa vergonya?...
Tal com va dir l’Antoni, és una qüestió de neteja, o d’evitar el problema? Realment vaig trobar que era una pregunta molt bona ja que és cert que dèiem que ho havien deixat tot molt brut i que s’hauria d’haver contractat un servei de neteja per tal de que al matí ja estigués tot nét... però realment una persona que treballi netejant s’ha de trobar amb aquesta porcada? Que pensarà de la joventut? Que som tots iguals? Que no tenim cura de res?... pobre gent.
El que hauríem de fer com a ciutadans intel·ligents és ser una mica conscients de que ens ho podem passar igual de bé, bevent, menjant... però amb una mica de seny i sentit comú. No pot ser que un espai com una facultat rebi als seus alumnes l’endemà amb aquella pudor que feia insuportable passar per allà caminant. Quin fàstic! S’hauria de buscar un altre espai per fer aquestes celebracions ja que trobo molt indignant que ens deixin la UAB en les condicions que la vam trobar al matí següent. Però com sembla que és una festa il·legal, els que s’encarreguen d’ella només es preocupen d’organitzar-la i celebrar-la però no de deixar-ho tot com ho van trobar. Només se m’acut una paraula, vergonya.
Intentant oblidar el que hi havia fora la sala de conferències, vaig trobar molt profitosa la xerrada de la Rosa M Tarín, ja que va ser molt propera i molt directa amb el que explicava.
Primerament amb una definició del que és l’educació ambiental, ens va situar amb el que parlaríem a continuació. Definició molt maca per cert; capacitació per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva a favor de la sostenibilitat.
I nosaltres com a futures mestres d’educació infantil i moltes ja educadores infantils, som un pilar fonamental per a ensenyar aquest valor. Tenim les famílies molt a prop i podem transformar una societat que tot i que ja te cura de l’entorn encara queda molt per fer. I per mostra un botó... com diu el refrany.
L’educació per la sostenibilitat pretén comprometre a les persones en la reflexió critica de les seves accions. Fer-les capaces d’actuar i prendre decisions en un món més sostenible. I com ho hem de fer? Combinant habilitats, pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics, actituds, i altres components socials i de comportament que es mobilitzin conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. (DeseCO 2003).
Aquesta dona m’ha fet pensar molt i al acabar la xerrada quan hem tornat a respondre les 3 preguntes inicials, les meves respostes han estat diferents, ja que ens ha aportat recursos per dur a terme en l’etapa d’educació infantil per a treballar amb els nens i amb les famílies per aprendre a respectar el món que ens envolta.
Intentant relacionar aquesta conferencia amb la cura de l’insecte pal, cosa que em resulta una mica complexa, penso que el mestre potser va pel camí de que en la vida s’ha de tenir cura de tot, tant dels éssers vius com dels no vius. Ja que tots estem en aquest món junts i hem d’aprendre a respectar-lo per tal de que tot vagi bé. De manera més específica, crec que aniria encaminat als tres blocs treballats a la conferencia, la perspectiva ambiental, la metodològica i l’educativa. És a dir, constantment hem parlat d’un canvi en la manera d’ensenyar ciències, molt més vivencial, comunicativa... i la conferència ens diu que s’ha d’aprendre canviant les maneres de pensar, sentir, expressar, etc. Tenint en conte la cultura, el pensament, el llenguatge, l’experiència i és això el que ens farà crear models teòrics de coneixement. Es important crear espais d’interacció, comunicació, benestar i recerca, per tal de proporcionar un bon clima de treball o així poder inculcar valors en la nostra societat.
Trobo que la xerrada ha estat molt interessant ja que ofereix recursos als mestres per tal de millorar la seva interacció educativa relacionada amb l’àmbit de les ciències tant socials com naturals.

No hay comentarios:
Publicar un comentario