socials i naturals
viernes, 30 de diciembre de 2011
que he après:
L'assignatura de socials i naturals m'ha fet pensar moltíssim.
Gràcies a naturals m'he observat interiorment, per explorar tot el que se i a més he compartit amb les meves companyes milers d’experiències i opinions que ens han fet arribar a un camí conjunt, la construcció de nous coneixements, en aquest cas científics.
He descoberts continguts didàctics com ara, parlar, i discutir sobre fets elaborant sabers des de el nostre propi coneixement. hem hagut de construir representacions que havien de ser enteses per els altres...
Fer, és important, però ho és més pensar i comunicar. En definitiva, compartir.
En la part de socials en canvi, he observat però podríem dir que més exteriorment. He descobert com està la societat en la que ens trobem. El contingut teòric han estat molt interessants i crec que molt profitós per un futur.
Tant l’Antoni com en Josep, son mestres que constantment fan preguntes, que mai tenen prou amb les nostres respostes i això és d'agrair ja que ens fa pensar i tal com hem comentat tantes vegades, volem educar a nens i nenes que siguin capaços de entendre el món i buscar explicacions i justificacions al perquè de les coses. Ells son un bon model de mestres ja que saben fer, estar, ser i amés son coneixedors de tants continguts que en determinades ocasions fins i tot feia "por". Són uns mestres molt complerts, que saben com fer que els seus alumnes busquin l'èxit educatiu, treballant conjuntament.
Penso que les dues parts, m’han fet traslladar-me al futur, quan ja sigui mestra d’educació infantil i jo sigui l’encarregada de que els meus nens aprenguin, i a més molt important, com ho aprenguin. Posant-me en la seva pell, en les seves curiositats, en les seves capacitats i limitacions per tal de fer un bon treball i ajudar-los en un llarg camí de nous aprenentatges.
No poden educar bé, ni ciències ni cap altre matèria si nosaltres no estem conscienciats del que realment és important en aquesta vida. educar no pot anar separat de l'ètica. Hem d’inculcar molts valors que avui dia en la societat canviant i tensa en la que vivim s’estan perdent.
Aquí adjunto un enllaç que penso que resumeix perfectament la idea que vull transmetre, de que no es poden separar aquestes dues vessants de l'assignatura (socials i naturals) ja que van íntimament lligades, en el cas que no m'hagi explicat bé, espero que sigui d'ajuda.
http://www.cosmocaixa.com/infanciaymuseos/ca/noticias/julieta-fierro-nens-educacio-cientifica-i-futur-de-la-societat-cronica-de-la-ponencia/
El temps i l'espai en EI
L’ESPAI
“L’aprenentatge geogràfic comença tant aviat com un nen comença a desplaçar-se i arribi després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món”. (Jonh Bate).
“L'esquema corporal és una necessitat; es constitueix segons les necessitats de l'activitat. És el resultat i la condició de les justes relacions entre l'individu i el medi”. H-Wallon.
El tema de l’espai ho hem treballat moltes vegades referint-nos a la construcció de l’esquema corporal del nen/a i he cregut convenient recorda-ho. L’Infant a mesura que va creixent, va coneixent també l’espai que l’envolta, a mesura que les seves parts es van movent, experimenta, descobreix el que te al seu voltant.
Amb l’espai s’aprèn, la lateralitat, la profunditat, l’anterioritat. També la interioritat, exterioritat, la delimitació. Pel que fa a la posició, la interioritat, exterioritat, secció, contigüitat... en referencia a les distàncies, conceptes com ara, proximitat, allunyament, intervals.
EL TEMPS
El temps i les persones:
- Temps viscut: percepció i constatació de ritmes interns i externs des de una perspectiva egocèntrica. A mesura que creixem, ampliem ritmes temporals i es converteixen en pautes i normes de la conducta humana.
- Temps social: complex i abstracte. És un temps col·lectiu.
- Temps històric: és aquell que ja no existeix, situacions viscudes,, imatges del passat...
Però el concepte de temps, en els nens és molt complex d’entendre. No estan preparats per entendre conceptes abstractes com ara la durada d’una activitat... i és per això que amb les rutines del dia a dia és quan comencen a ser conscients del que és el temps. Entenen el seus horaris, coneixent que després de menjar s’ha d’anar a rentar-se les mans, també anar a dormir... és una forma de que prenguin consciencia de les activitats que es fan i el temps que ocupen al llarg del dia.
Aquesta Web ajuda treballar el temps amb els nens/es, és molt divertida, feu una ullada: http://www.cucurrucu.com/el-tiempo/index.html
Curriculum EI
Està dividit en 2 grans blocs, que determinen el que els infants han d’assolir al finalitzar les etapes.
Primer cicle (0-3 anys):
Centrat en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, del control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants.
Segon cicle (3-6 anys):
Ens mostra es capacitats que ha d'assolir l'alumnat de l'etapa d'educació infantil, els objectius, les àrees curriculars (Descoberta d'un mateix i dels altres, Descoberta de l'entorn i Comunicació i llenguatges) i els criteris d'avaluació.
Tal com hem comentat a classe, les capacitats son els fonaments de la casa que volem construir (el coneixement del nen/a )i a partir d’aquests, anirem ajudant als infants mitjançant els objectius a assolir i les àrees a treballar per tal d’anar construint coneixement, fins arribar als continguts, que són la concreció definitiva que ens permet veure com s’ha assolit una capacitat.
És molt important tenir present que cada nen/a te les seves capacitats, que no hi ha dos nens iguals i que és per això que apostem per una educació en la que no fem les coses a la lleugera, sinó que som conscients de que cada nen és únic i te el seu talent, la seva intel·ligència, les seves disposicions.
El currículum d’EI és molt obert, amb possibilitat de maniobrar amb les capacitats que es plantegen, on totes les àrees s’interrelacionen i nosaltres, les mestres, som les que hem de saber com treure-li suc per assolir els objectius que li pertoquen a aquesta etapa.
Vull explicar-vos una mica, la meva experiència en l’escola La Trama de Sabadell, on vaig fer pràctiques l’any passat. És una escola innovadora, que deixa de banda la rigurositat del currículum i treballa amb els seus nens i nenes de manera més lliure. Les mestres tenen molt clar els objectius que els seus alumnes han d’assolir i es fan unes “programacions”, que ni tant sols son formals, per saber el que aniran treballant al llarg de la setmana. A partir d’aquí, es demana als nens com es podrien treballar aquests continguts i és així com són ells els protagonistes dels seus aprenentatges. Treballen per projectes, escollits també per ells i aquí és on la mestra busca la manera de seguir el currículum però d’una manera molt menys estricta que el que acostumen a fer altres escoles, on tot està sistemàticament controlat i no hi ha possibilitats de canvis, ja que les programacions son sagrades i no es poden tocar. Treballen per espais, que són grupets de nens i nenes de diferents edats, que escullen l’espai que volen treballar. Hi ha l’espai d’anglès, de matemàtiques, de música, el teatre... on amb jocs i activitats, d’una manera més lúdica van construint coneixement.
Jo sincerament, crec que aquestes escoles son el futur i que cal tenir més en compte, dins d’unes limitacions, les curiositats dels nens, la manera d’aprendre, els interessos etc. Aquesta escola fomenta el treball en equip, la col·laboració, el respecte... amb la seva manera de fer. Tots els punts de vista son respectables i el grup classe és una pinya.
també hi ha molta relació amb els altres cursos, tant d’educació infantil com de primària, els nens i nenes es coneixen tots, saben a la classe que van, com es diu la seva classe, els seus noms. Es una comunitat educativa que treballa la tranquil·litat, l’harmonia, l’equitat i l’excel·lència.
Les mestres diuen una frase molt maca que és la següent : El projecte d’escola contempla l’interès i la il·lusió per aprendre com una actitud de vida. No com a una imposició.
Aquí deixo l’enllaç per fer una visita a la web, és realment molt interessant:
El cont
Què és un conte? Segons l’enciclopèdia catalana, és una narració generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitar, etc.El conte és una eina molt utilitzada en EI i molt completa ja que ens permet ensenyar valors socials dins l’aula. Cal a dir que també està molt vinculat dins la familia, que busca l’estona avans d’anar a dormir generalment, com un espai de connexió entre pares i fills i el contingut de la lectura.
Aquest any estem parlant molt dels contes i al finalitzar el grau serem unes expertes “cuentacuentos”. Trobo molt profitosa aquesta teoria que se’ns dona ja que realment després ho podrem portar a la pràctica i això és el que ens interessa, que el que aprenem ho podem traslladar en un futur a les aules.
Sabem com ho hem de fer per tal de crear curiositat als nens i nenes, cal un vocabulari adient, adequat a l’edat dels receptors, és molt important donar un ritme i entonació adient respecte el que estem explicant (posar veus, llegir més o menys lent…), a part és important buscar la mirada del nen, interactuar amb ell gestualment. Cal crear expectatives, fer silencis, interrogacions. També seria convenient que es nens i nenes poguessin participar en el cas que fos possible…
Cal a dir que s’hauria de fer tot això en un escenari adient, tranquil, sense intervencions, en un ambient agradable i acollidor. I personalment, he descobert quina fascinació provoca el fet d’obrir i tancar el conte adequadamanet en determinats moments. Crea un ambient de intriga, que provoca ens els nenes uns gestos de : “continua llegint, si us plau”.
Es important el fet que cada vegada més el ventall de contes es va ampliant ja que en l’antiguitat els contes exlicaven històries que els hi havia passat als protagonistes, però avui dia, podem trobar contes molt més especialitzats que ens ajuden a tractar temes com ara, les separacions, la mort, la gelosia, l’enveja, etc. Són recursos que cada cop més utilitzem ja que estan escrits amb molt de tacte per tractar situacions complexes.

Com a peculiaritat explicaré una mica el que vam fer les meves companyes i jo a 2r curs del CFGS d’Educació Infantil. En l’assignatura de “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió verbal”, el treball final era la representació d’un conte. Despres de molt debatir ens vam quedar amb “El soldadet de plom”. Ho habiem de fer tot, abdsolutament tot. Agafar el conte original i modificar-lo si voliem, al nostre gust. També fer els decorats, triar els personatges, els protagonistes, la música… depres de casi 2 mesos de treball i de molta presió, la veritat és que vam quedar molt contentes amb el resultat. Haviem de representa-ho a la biblioteca del meu barri, i també a una llar d’infants. Els nens van quedar bocavadats ja que realment ens ho vam treballar moltissim. I la millor nota per nosaltres va ser poder veure la cara d’aquells nens i nenes, de sorpresa, alegria, intriga… mentre anava transcorrent el conte, a part també dels aplaudiments i les felicitacions de les mestres. Ens van dir, que fins el moment va ser la representació més treballada i original que s’havia fet. I com vam poder veure les anteriors, cal a dir que hi havia molta diferencia.
Va ser de les coses que més em va agradar fer al modul, ja que ens va acostar molt als nens i t’agafen unes pessigollesa la panxa al veure’ls tan a gust, que crec, que he fet bé en triar aquesta professió. M’emociona el fet de pensar que arribarà un dia, que jo, seré la responsable per molt de temps, del somriure de molts nens i nenes. Aquí us presento al meu grup classe, els protagonistes de l’obra “El sldadet de Plom”.
Bloc 1 ciències socials- Fonamen
Com a futura mestra d’EI, hauré d’ensenyar als meus nens i nenes 3 tipus d’intel·ligències:
· I.Intrapersonal, amb mi mateix, és a dir, la consciencia del jo.
· I.Interpersonals, la que he de tenir amb la societat en general, amb les altres persones.
· I.Naturalista, en relació a la sostenibilitat, al medi.
Cal a dir que totes van interrelacionades, no es poden donar les unes sense les altres, ja que la persona forma un tot i te moltes parts i aquestes es relacionen entre elles.
Hem parlat de dos temes principals: la societat en la que vivim i les persones que hi vivim.
Les persones vivim en una societat xarxa, en un món molt complex. On tot també està interrelacionat, amb un teixit que hem d’esbrinar com es forma/gestiona. Hem de saber gestionar aquesta complexitat.
I sabem en quin món vivim?
Un món revolucionat ambientalment i tecnològicament. Teoria de la complexitat.
Posteriorment, hem fet un visionat d’imatges a classe, hem parlat de la sostenibilitat, de la consciència ecològica, de la idea eix del dia. Un tema molt complex i amb un missatge clau, el canvi. El món necessita urgentment un canvi perquè està malalt. Nosaltres som els actors del canvi i ens hem d’implicar, no s’hi val queixar-se, cal actuar en conseqüència i nosaltres com a mestres hem d’estimular la creativitat, la capacitat de canvi (davant un problema que puc fer?). Necessitem fer-ho ja que les solucions anteriors no ens ajuden.
La cultura s’aprèn veient-ho dels altres i els mestres som els valors culturals dels nens i nenes. Per fer-ho cal fomentar la cultura del diàleg, la comunicació, el respecte, etc. Hem de educar en valors, tal com diu la lectura “quins son els fonaments per a una educació en valors ètics?”, l’acció educativa va íntimament lligada a l’acció social, ètica. L’educació en valors. Hem d’anar de la tolerància a la responsabilitat.
Hem de formar a éssers que viuran en societat, que no estan sols, i per tant, necessiten viure amb l’altre, compartir. Ens basem en la teoria constructivista, en la qual es planteja que els aprenentatges es fan amb la relació dels altres (Zona de desenvolupament proper de Vigotsky).
Cal treballar des de ben petits així aniran creant uns anclatges on enganxar els nous coneixements per tal de construir la seva pròpia xarxa de coneixents en una societat xarxa. On tot està interrelacionat amb tot.
Cal diferenciar els conceptes ensenyar i educar, ja que generen confusions molt sovint. L’enciclopèdia catalana diu el següent:
Ensenyar. Comunicar a algú coneixements, teòrics o pràctics (d'una ciència, un art, etc) donant-li'n lliçons, explicacions, etc.
Educar. Formar, ensenyar, instruir als infants i també els adults, per tal d’aconeguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
És a dir, ensenyar només ens aporta coneixements, i en canvi educar també ho fa però amb valors ètics.
Important, dintre de les aules, els mestres eduquem!
Cal fer un canvi ja que no volem escoles individualistes, que busquen l’èxit individual, volem persones que siguin, respectuoses, tolerants, cooperants, responsables, igualitàries, humils, etc, i això només s’aconsegueix educant en valors ètics i amb el treball en equip.
Cal evitar tal com ens diu la lectura “Educació en valors” Melich, J.C Palou, J, Poch C. frases del tipus, “això es problema teu”, “passo de tu, tio”, “a mi deixa’m en pau”... ja que el cal eradicar els fets i les accions egoistes.
Cal una educació per a la democràcia, que com diu Camps (1993) és la felicitat compartida. Hem de fomentar la llibertat, la igualtat i la participació.
Ha estat una classe que m’ha agradat molt ja que per fi, parlem de com treballar amb nens, de com educar.
Per a saber una mica més del tema, poso un enllaç de com es troba el sistema educatiu dins la nostra societat. És un vídeo que fa pensar molt. Ja que no es pot pretendre educar com s’ha fet sempre, cal fer el canvi del que parlàvem abans. Cal treballar de manera interdisciplinar. En aules intel·ligents.
Relació del fer i pensar a EI
Pel que fa a aquesta part de l’assignatura vull destacar que em quedo amb a idea de que és molt diferent, fer que pensar. En l’etapa d’educació infantil que es la que a nosaltres ens pertoca estem molt acostumats a fer que els nenes facin coses com robots i hauríem de canviar aquesta cultura educativa. És molt més important que els nens i nenes pensin, comuniquin, discuteixin, en definitiva, siguin com ells son de manera individual, que es deixin conèixer per els companys i d’aquesta manera entre tots podran aprendre els uns dels altres amb les seves aportacions. Hem de saber fer, actuar en el món, prendre decisions, però a la vegada saber ser i estar, tenir habilitats personals i socials, hem de ser autoregulables i finalment cal saber coneixements és a dir, continguts, models, idees.
Definitivament aquesta part de l’assignatura m’ha ensenyat a mirar els món amb uns altres ulls, escoltat, compartint i sobretot enriquint-me dels altres.L’observació, és una eina indispensable per formar coneixements, és un dels procediments propis de les ciències, ja que a través dels ulls esmicolem tot el que tenim davant i d’aquesta manera podem arribar a entendre realment el que veuen els nostres ulls. No hem de fer una mirada ràpida, tot el contrari, amb una observació sistemàtica, podem veure infinitat de coses que son invisibles amb una ullada ràpida. La ciència requereix temps i paciència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


